Star Trek: Strange New Worlds, temporada 1. Impressions

Avui parlarem una mica sobre la primera temporada d'una sèrie estrenada el passat maig i que ja va acabar fa uns mesos, però que, de seguir pel mateix camí, es convertirà en una de les estrelles de la franquícia a la que representa. Estem parlant de "Star Trek: Strange New Worlds", un spinoff del capità Christopher Pike i que ha deixat molt bones impressions dintre de la comunitat trekkie.

Recordem que "Strange New Worlds" no està disponible (al menys de forma legal) al nostre país i, malgrat tot, ha acabat posicionada com una de les millors darreres entregues dintre de la franquícia de Star Trek.

I es que la primera temporada d'aquesta sèrie té tot el que ja havíem vist en anteriors entregues de la franquícia i que s'havien perdut amb "Discvovery" o "Picard": episodis autoconclusius, un elenc d'actors a l'alçada del seu paper, humor, intriga i, sobre tot, molta exploració espacial i algun que altre combat entre les estrelles. Té tot el que les series clàssiques han fet perquè ens enganxem a elles, fins i tot el tan temut (per part meva) cliffhanger de final de temporada, que ja va començar a ser habitual a "The Next Generation", ho té "Strange New Worlds". Definitivament (i esperem que no canviï en properes temporades) ens trobem amb una sèrie que agradarà tant als trekkies més vells com als nous seguidors de la saga.

"Strange New Worlds" ha aconseguit, per sort, trobar un equilibri entre explicar una historia en un únic episodi (que comença i acaba el mateix dia), però sense deixar de costat una historia més complexa i que abasta a molts dels integrants de la tripulació de l'Enterprise (si, ha tornat la mítica NCC-1701, la nau insígnia de la Flota Estelar).

Però no solament això, "Strange New Worlds" ha aconseguit respectar el passat de la franquícia, un apartat en el que va fracassar totalment "Discovery". Vestuari, ambientació o decorats ens recorden clarament a la entrega inicial, la sèrie dels anys 60, però amb un look actualitzat i d'acord a les noves tecnologies existents en l'actualitat. Ara es recuperen personatges de la sèrie original que en el seu moment van tenir un protagonisme curt o poc representatiu, i, fruit d'això, personatges com la infermera Chapel o el propi doctor M’Benga obtenen un protagonisme més que mereixedor (per no parlar-ne de Uhura, que per fi té la oportunitat de brillar com no ho havia pogut fer a TOS) .

Recordeu la sèrie original, la dels anys 60? La poca gent que en aquells temps disposava de televisió en color va poder veure un producte brillant, amb una gama cromàtica espectacular: el color estava de moda en aquells temps, i Star Trek tenia molt de color. Aquest punt de color es va perdre amb les estrenes de "Discovery" i "Picard", unes series més fosques, més intimes i destinades a un ventall d'audiència molt concret. Per sort, "Strange New Worlds" ha recuperat totes les coloraines, sense cap rebuig per uniformes vermells, blaus o grocs molt brillants, i ha aconseguit recuperar el to familiar que tenia TOS o TNG, passant d'una sèrie intimista com podria ser "Picard" a una sèrie per tota la família.

En quant als personatges cal dir que estan molt aconseguits. Spock comença a trobar el seu camí (sense tenir que copiar al mític personatge que va interpretar Leonard Nimoy), en una versió més jove que continua lluitant amb els seus sentiments i amb la seva mitja humanitat.

Respecte a Christopher Pike penso que per fi se li dona el protagonisme que hauria d'haver tingut a TOS i que li va treure en Kirk (interpretat per William Shatner a la sèrie original). Un capità obsessionat pel seu futur (recordem que es l'únic personatge que ha pogut veure l'instant precís en que morirà -bé, més o menys- i com ho farà), però agraït per poder ajudar a tothom i explorar la galàxia, encara que per això s'hagi de desviar una mica de les regles de la Federació. Acabem amb Pike comentant que en Anson Mount, l'actor que l'interpreta, aconsegueix brodar el paper que se li ha encomanat, aconseguint un personatge pacient, reflexiu i molt menys individualista que el seu predecessor a TOS, el capità Kirk.

La sèrie té errors de continuïtat? Doncs evidentment que si, la sèrie es pren algunes llicencies respecte a la seva homònima dels 60: Pike mai va conèixer a la tinent Uhura ni a la infermera Chapel, el metge de l'Enterprise durant el comandament de Pike no era de color i el seu nom era Boyce i Spock mai va tenir una germana humana. El cert es que aquests errors no desmereixen la sèrie, a l'inrevés, pel meu gust la fan més rica en tots els matisos (i a més, si hem perdonat les aberracions de "Discovery", crec que podem perdonar aquests errors de continuïtat).

Per acabar, només dir que no se quin camí prendrà la sèrie en properes temporades, però si no hi ha interferències segurament continuarà mantenint l'esperit Trekkie i la recordarem durant molts anys, al igual que recordem la sèrie original o "The Next Generation", "Voyager", ...

Recordeu, estem davant d'una sèrie amb nota de notable alt o excel·lent, que respecta de forma fidedigna el cànon de la franquícia i amb un capità a qui encara li queden moltes aventures per explicar, així que tothom pendent de l'estrena de la sèrie al nostre país, possiblement quan Paramount+ aterri amb el que serà una nova plataforma de streaming, SkyShowtime, encara sense data definida.

Llarga i Prospera Vida
Imatges: IMDB