“Interceptor”, impressions

Res de Japó ni Corea, avui acció Made in USA al més pur estil: "Interceptor", una de les últimes estrenes de Netflix i que està sent de les més vistes de la plataforma de streaming d'aquest mes, però que a segurament acabarà passant amb més pena que glòria per aquesta plataforma.

Sinopsi

La capitana J.J. Collins es traslladada a una llunyana base de defensa antimíssils d'Estats Units. Allà, haurà de defensar-la d'un atac terrorista, decidits a llençar 16 míssils nuclears contra els Estats Units. En una lluita contra el temps, haurà d'utilitzar tots els seus coneixements militars i tàctics per impedir que els terroristes aconsegueixin el seu propòsit.

Anem per parts

El tràiler promet acció a dojo, la pel·lícula comença amb una introducció d'uns cinc minuts que et resumeix per on aniran els trets... i a partir d'aquí tot són trets, lluites i explosions, en un metratge fet clarament pel lluïment d'Elsa Pataki, una de les actrius espanyoles més internacionals d'aquest segle, que retorna a les pantalles desprès de quatre anys allunyada del cinema.

"Interceptor" fa servir el típic guió que vàrem veure moltes vegades en pel·lícules dels any 80 i 90, un únic heroi lluitant contra un malvat grup de terroristes que no volen res bo pels Estats Units.

Si recordem pel·lícules com ara "Alerta Màxima" o "On Deadly Ground" de Steven Seagal, trobarem una similitud sorprenent: un patriotisme absolut, frases lapidàries i molta baralla d'estil bastant macarra.

Sí, aquesta pel·lícula fa olor a naftalina, més pròpia de un videoclub dels antics que no pas de les noves plataformes de streaming, però té acció, molta acció i tota en un únic espai tancat, el centre de comandament de la base de míssils, així que tampoc espereu grans escenaris ni decorats.

Que ens ha semblat

Avorrida, tediosa, monòtona, una pel·lícula d'acció al límit i que segurament oblidareu ràpidament.

No em malinterpreteu, es una pel·lícula de diumenge tarda: una hora i mitja d'acció al màxim sense més pretensions que passar la estona.

I mireu que tenia potencial el metratge: una capitana del exercit nord-americà, assetjada sexualment per un general de tres estrelles i desterrada a una llunyana base de míssils, té tots els ingredients per connectar amb el moviment #MeToo, però finalment s'ha quedat en un metratge ple de clixés del gènere i amb una heroïna en lloc d'un heroi.

Per part meva, em quedaré amb el cameo que fa Chris Hemsworth, li dona un toc d'humor a la pel·lícula i poca cosa més.

Llarga i Prospera Vida
Imatges: Netflix