“Estamos muertos”, impressions

Anem per una sèrie que teníem pendent des de fa varies setmanes, "Estamos muertos", una de les últimes apostes de Netflix pel cinema coreà.

I es que, desprès de l'èxit de "El juego del calamar", Netflix ha apostat clarament per la ficció coreana i durant aquest any ja estan arribant a la plataforma de streaming uns quants títols, però nosaltres hem començat per "Estamos muertos", una sèrie plena de zombis i violència, malgrat que no aconsegueix el punt d'addició que va aconseguir la seva predecessora.

Sinopsis

Un grup d'estudiants adolescents descobreix que s'enfronten a una crisis extrema, atrapats al seu institut mentre que un virus zombi es propaga pel mon.

L'escola, plena d'infectats, serà l'escenari principal on un petit grup de estudiants no infectats faran tot el possible per sobreviure i sortir del col·legi sans i estalvis.

Anem per parts

Basada en un webcòmic del mateix nom, ja saben que es una sèrie de zombis, o sigui, el mateix de sempre: un virus acaba convertint als infectats en no-morts i, per no perdre el costum, la plaga s'estén ràpidament per tot arreu.

Resumint, un "survival horror" al més pur estil, ple de tots els estereotips i clixés del cinema de zombis, basat en una historia molt bàsica (i que a estones ens recorda a "High School of the Dead" però, per sort, sense tan fanservice) on el més important es l'acció, la sang i la violència.

Uns personatges fluixos, poc originals, que no acaben de ser especials en res, amb uns diàlegs força neutres i amb els quals no sols connectar de cap forma, acaben convertint a la sèrie en una fluixa copia del anime que havíem comentat abans (i ull, no es tracta de un life-action del mateix, per sort).

Però, es realment tan dolenta? Doncs no, a pesar de tot la proposta té alguna cosa addictiva, possiblement pel fet de que ja des de el principi sabem quin es l'origen de la pandèmia i quin es el pacient zero, amb un virus que havia de convertir-se en la salvació de molta gent i no en la aniquilació de la humanitat. Però no es només per això: la acció es frenètica, els efectes digitals força bons, una progressió argumental molt encertada capítol a capítol i sobre tot, violència, molta violència que acaba convertint la sèrie en una bona ficció de temàtica zombi.

Que ens ha semblat

Doncs fluixa, però que acaba enganxant. Es una sèrie per veure si no tens res més i et ve de gust una mica de gore.

Això si, el nostre consell es que feu una marató, són 12 capítols amb una duració bastant acceptable cada un (entre 50 i 70 minuts), i es la sèrie perfecte per veure un cap de setmana si no hi teniu res millor a fer.

Llarga i Prospera Vida

Imatges: Netflix