“El mar de la tranquilidad”, impressions

Tornem a la ficció coreana, aquesta vegada de la ma de Park Eun-kyo i Choi Hang-Yong, que ens traslladen a un futur on la terra té un greu problema d'abastiment d'aigua: "El mar de la tranquilidad", basada en un curtmetratge de l'any 2014 i que segurament no serà del gust de tothom.

Una primera temporada de vuit episodis de curta durada (entre 40 i 55 minuts) que beuen dels clàssics del gènere com ara "Alien" o "The Thing" i que aposta clarament per la bona interpretació de dos dels seus actors: Bae Doona (a qui recordareu per protagonitzar "Kingdom") i Gong Yoo (recordeu la persona encarregada de reclutar els jugadors de "El juego del calamar"?).

Sinopsis

Segons Netflix, uns exploradors emprenen una missió molt perillosa a la lluna, tenen 24 hores per recollir mostres d'una base lunar abandonada i ultrasecreta.

Nosaltres afegirem que, la terra, amb problemes d'abastiment d'aigua (administrada pels governs en funció de l'escala social de cada persona), només pot sobreviure gracies als avenços científics realitzats en una estació lunar que ara està tancada degut a un incident radioactiu que va provocar la mort de tot el seu personal.

Anem per parts

Amb un primer episodi bastant fluix, on es presenta la situació a la terra, els seus problemes i com la única solució possible està a la lluna, la sèrie va creixent en expectatives conforme van passant els episodis, en part gracies al ritme pausat que impregna cada capítol i a la bona feina dels seus actors i actrius, especialment dels dos que hem comentat abans, Bae Doona i Gong Yoo.

Si busqueu una sèrie plena d'efectes especials, aquesta no hauria de ser la vostre elecció. Amb un bon desplegament visual, la majoria de capítols passen dintre de l'estació lunar, habitualment en espais tancats i passadissos claustrofòbics que acaben creant a l'espectador un ambient d'allò més asfixiant.

Si el que busqueu es una sèrie amb monstres tipus Alien o Predator, aquesta tampoc es la vostre sèrie. Aquí, el protagonista principal es l'aigua de lluna: les mostres, un tant especials, que el grup d'astronautes i científics han de recuperar i tornar a la terra. Això si, de secrets relacionats amb aquesta aigua tan especial, n'hi ha uns quants.

Que ens ha semblat

Doncs amb un primer episodi que ja em dit que era fluix, a mesura que avancen els capítols la sèrie desperta la nostra curiositat i no decep, mantenint un equilibri entre l'acció, el drama i el misteri i aconseguint una asfixiant atmosfera dintre de la base lunar digne de qualsevol altre producte que segueixi les regles del space horror.

No parlarem del final, excessivament obert pel nostre gust i que deixa clarament la porta oberta a una segona temporada que, per desgracia, no sembla que arribi en un futur proper.

La aconsellem? Si, però compte, no es apta per la gent que busqui molta acció, terror espacial o monstres alienígenes. Es la sèrie adequada per veure en un cap de setmana si a vosaltres us va la ciència ficció plena de misteris i amb poca acció.

Llarga i Prospera Vida
Imatges: Netflix